L’altra història de CiU
(Basat en l’article de Ferran Casas al TEMPS, Núm. 1202, 26 de juny de 2007)
16 de gener de 1979. CDC i UDC formalitzen un acord electoral per a les Corts Generals que significa el naixement formal de la coalició CiU. Sorgeixen les primeres desavinences a l’hora d’elaborar les llistes.
14 de novembre de 1979. El consell nacional d’UDC acorda que els tres regidors a l’Ajuntament de Barcelona formin un grup municipal separat de CDC.
18 de maig de 1980. UDC celebra un congrés extraordinari en què es percep que el partit s’haurà d’esforçar per consolidar l’ideari demòcrata-cristià com a element diferenciador de CDC.
11 de setembre de 1982. Dins l’XI Congrés d’UDC es manifesten obertament dues tendències al partit: l’encapçalada per Joan Rigol i Joaquim Xicoy, partidària de més cooperació organitzativa amb CDC, i l’altra, liderada per Josep A. Duran i Lleida, centrada a posar èmfasi en el fet diferencial del partit; aquesta segona opció resulta guanyadora en una votació. 11 de desembre de 1983. El debat de les relacions amb CDC torna a sorgir al XII Congrés Nacional d’UDC. Duran hi insisteix a augmentar el paper del partit dins la coalició, no sols per a discutir el nombre de conselleries sinó també per a aplicar la ideologia d’UDC en la forma de governar. 19 de desembre de 1985. La substitució de Joan Rigol per Joaquim Ferrer, de CDC, com a conseller de Cultura origina un dels moments més tensos de la història de les relacions entre tots dos partits.
1987. Josep A. Duran i Lleida i Joan Rigol arriben a un acord per dirigir plegats el partit. A partir d’aquest moment UDC augmenta les demandes de reconeixement dins la coalició.
29 d’octubre de 1989. Després de la nova victòria del PSOE a les eleccions espanyoles, hi ha tensions entre Miquel Roca i Josep Antoni Duran i Lleida, sobretot perquè UDC vol un paper més actiu en el grup parlamentari a Madrid i es mostra en desacord amb la forma com el dirigeix Roca.
10 de març de 1990. Al XVII Congrés Nacional d’UDC hi ha un enfrontament amb CDC, perquè Unió es queixa que la coalició adopta decisions sense debat ni consens interns. Aquesta polèmica es reprodueix al congrés següent, el juny de 1992.
17 d’octubre de 1999. Les eleccions al Parlament són precedides d’una polèmica respecte a qui havia de ser el número dos de la llista per Barcelona.
Primavera 2003. Picabaralla entre UDC i CDC per la candidatura de CiU a Banyoles. El resultat és que no hi ha llista al municipi durant 4 anys, cosa que provoca la pèrdua de la majoria absoluta de la Federació a la Diputació de Girona.
20 de febrer de 2005. Amb motiu del referèndum per la Constitució Europea, Antoni Duran i Lleida obre una nova crisi dins la federació. Uns quants mesos abans de la consulta es mostra públicament favorable al sí, al marge de la Federació.
Setembre 2007. Crisi dels “cataplines”. Duran diu que als catalans no els interessa la sobirania i es desmarca de la proposta d’Artur Mas sobre la casa gran del catalanisme. Basa la discussió en les seves declaracions als mitjans de comunicació abans de discutir en els organs de la Federació.