La història no paga les factures ni guanya eleccions
Darrerament han aparegut a la premsa els problemes econòmics que està passant Unió Democràtica de Catalunya en no poder fer front als deutes contrets amb les entitats bancàries pel fet que des de 2005 els donatius anònims no estan permesos als partits polítics (http://www.e-noticies.com/actualitat/uni%f3-renegocia-els-deutes-en-quedar-se-sense-donatius-38274.html). Si analitzem una mica més finament la situació, ens adonem que les principals despeses d’UDC són les poques campanyes electorals que els toca organitzar (les de les corts espanyoles, i les d’alguns municipis), a banda de la despesa corrent que estiguin arrastrant. I si mirem als ingressos, haurien de tenir una bona part provinent de la seva militància. Això confirma que en realitat l’escassa militància,l mai quantitativament declarada, no pot suportar un partit amb tantes pretensions, orgull, i per suposat…història. Però la història no paga les factures ni guanya eleccions.
La qüestió que ara es planteja a la Federació CiU és la següent:
1.-En cas de fusió (poc probable), CDC haurà de fer-se càrrec dels milions d’euros de deute d’UDC?
2.-En cas de trencament (difícil però possible), podrà UDC resistir la pressió dels deutes que té plantejats?
3.-En cas que no passi res (probable?), en quin moment CDC haurà de començar a pagar els deutes d’UDC abans no li embarguin els comptes o li taquin la seva imatge de bon pagador?
El futur no és gens avorrit. Esperem, però, que no ens remenin la cartera més del necessari pel plats trencats dels altres.