De victòria en victòria fins a la derrota final
La plataforma Desfederem-nos trenca el llarg silenci del període preelectoral, per no interferir en els resultats, i manifesta el seu punt de vista sobre el resultat de CiU a les eleccions a les Corts espanyoles:
1.-El PSOE-PSC és el gran guanyador a Catalunya, on treu més de 85.000 vots més que el 2004.
2.-CiU segueix administrant una llarga derrota (des dels darrers 8 anys) i fa un resultat discret en nombre de vots. Malgrat això recupera un diputat per la carambola basada en la baixa participació, i la distribució del vot entre els partits.
3.-CiU perd més de 60.000 vots respecte al 2004, que representa quasi un 20% dels 330.ooo vots menys que hi ha en el global de Catalunya.
4.-El vot en blanc és el més gran de tota la història moderna de Catalunya amb 57.186 vots, juntament amb l’increment dels nuls, prop de 20.096. Alguns nuls cal interpretar-los com a vots en blanc mal elaborats.
5.-CiU consolida el mal resultat de 2004, cosa que ratifica el qüestionament que la plataforma Desfederem-nos havia fet del candidat, J.A: Duran i LLeida d’Unió Democràtica de Catalunya.
6.-El vot nacionalista català passa a ser una espècie en extinció en el panorama polític català.
7.-El vot que ha capturat el PSOE-PSC prové possiblement d’ERC i ICV però sense cap mena de dubte hi ha també votants nacionalistes de centre.
11 Març 2008 - 03:05
Hauries de dir que el vot nacionalista català no passa a ser quasi una extinció perquè hagi baixat el sentiment nacional, sinó perquè CiU i Esquerra, amb la seva actitud, han aconseguit fastiguejar els seus votants amb el seu caïnisme guerracivilista, vomitiu, sectari i, en darrera instància, espanyolista. No manipulis, companys. I és que, uns i altres, esteu fets uns bons inútils.
11 Març 2008 - 14:58
No sé si la prioritat és la desfederació o apostar per la Casa Gran. Potser que a Convergència es comenci a traçar el full de ruta. Marejar tant la perdiu desmobilitza els propis.
11 Març 2008 - 15:41
La part positiva de la Casa Gran és que serveix per trencar la federació sense fer-ho d’una manera directa. Però així i tot, què entenem per Casa Gran? El Partit Demòcrata de Maragall? Un desitjat partit liberal? És obvi que ara mateix C + U = 2 + 2 = 3, i que per separat obtindrien millors resultats ja que tindrien un discurs i un votants més homogenis. Però va cap a aquí la política? O va cap a partits més heterogenis amb llistes obertes i diputats escollits per demarcacions? Crec que tot forma part de la tesitura a on es troba CiU ara mateix, però també ERC i el Maragall amb el seu PCE.
La meva opinió? Partits homogenis que formin grans aliances electorals en funció de les eleccions a on es presentin i, sempre, amb llistes obertes.