Correm el risc que no passi res
El congrés de CDC de juliol comença a ocupar un espai permanent als mitjans de comunicació. En aquesta primera tongada el tema més destacat està essent la “renovació” de l’executiva nacional. En aquest sentit penso que la renovació no vindrà per posar o treure dues o tres persones amb força mediàtica, sinó que la renovació només pot venir per l’assumpció de noves idees en el si del nucli dur del partit, i això es veu més difícil.
Em permeto predir que a continuació el següent tema de Congrés que apareixerà als mitjans serà la casa gran del catalanisme amb tot luxe de detalls. Esdevindrem impregnats a tort i a dret de com pensa la direcció que s’ha de desenvolupar el projecte de casa gran de catalanisme. I addicionalment, s’intentarà que qualsevol altra eix de continguts sigui “adequadament” conduït cap al no res. Aquesta és l’estratègia dels grans aparells, amb infrastructura i centenars de persones al seu servei.
Però permeteu-me dir alt i clar que un Congrés ha de ser quelcom més. En primer lloc ha de permetre que qualsevol idea o proposta tingui un marc de discussió suficient, que permeti rescatar tot allò que va prenent força entre la militància. En aquest sentit, les propostes col.lectives haurien de rebre una atenció especial. També ha d’assegurar que la informació flueixi adequadament entre els delegats al Congrés, mentre aquest dura, perquè aquests estiguin permanentment informats de les discussions que estan tenint lloc entre les més de 2.000 persones assistents, en diferents sales. I el que no és gens negligible, un Congrés és un punt físic de trobada que ha de permetre organitzar-se per acabar d’arrodonir propostes, llistes o candidats que es puguin sotmetre a votació, si escau. La política és això, pujar dalt d’una cadira i dirigir-te als que hi ha al teu voltant per guanyar la seva confiança i crear nous projectes.
El que no es pot permetre CDC és fer el Congrés més previsible, correcte i ordenat de la seva història perquè això és contrari a canviar la situació actual de deriva política decreixent de CiU. I el que és més important, si CDC no aconseguís generar un nou projecte col.lectiu de gran abast i impacte, algú més ho farà i ens passarem 20 anys fent política a l’ombra.
Que hi hagi seny!