Convergència, Unió, i el projecte de casa gran del catalanisme
Ahir, 20 de novembre, va tenir lloc la presentació del projecte de casa gran del catalanisme per part d’Artur Mas. L’extensa exposició no tracta però alguns punts importants. Faig referència expressa a la resolució del marc de relació amb Unió.
No cal ser molt espabilat per veure que la Federació CiU té esquerdes cròniques importants, i que el proper Congrés de CDC de juliol de 2008, tractarà les possibles sol.lucions a les problemàtiques que es van arrossegant i que generen neguit entre els convergents i a d’altres sectors de la societat que renuncien a votar CiU per Unió.
Faig una proposta sobre aquesta qüestió compatible amb el projecte de casa gran i amb els principals anhels dels partits implicats.
Sumar i no restar. Penso que fóra bo perquè cada un dels dos partits mantingui intacta la seva dignitat, les seves il.lusions i expectatives que es desfederin i així concorrin a les diferents eleccions per separat, si bé amb el compromís, si escau, d’estudiar acords postelectorals a nivell municipal, nacional català i estatal. D’aquesta manera, aplicant metafòricament el que en matemàtiques és la propietat commutativa, la suma no es donaria abans de les eleccions sinó després. Aquest sistema té el gran avantatge de la JUSTÍCIA ja que cada partit posaria en joc aquells actius que hagués guanyat en els diferents comicis, i no hipotètiques particions i repartiments, sovint irreals i desequilibrats. Cada partit lluitaria amb les seves pròpies ideologies, projectes, estratègies i candidats per guanyar-se la confiança dels ciutadans a les eleccions i després caldria valorar possibles pactes. De fet, la casa gran del catalanisme propoisa això amb tots els partits catalanistes, per tant no hi ha cap raó per no donar a Unió un tractament igual.
Aquesta proposta es fonamenta també en el fet que Unió mai ha volgut fusionar-se amb CDC per no perdre la seva pròpia identitat política diferenciada.
22 Novembre 2007 - 22:13
Proposta plena de seny.