Carta als reis
Aquest any ens veiem en la necessitat de demanar-vos unes quantes coses més. Sense la vostra intervenció, sembla difícil que tot s’arregli. Ajudeu-nos, si us plau a educar als nostres nens i nenes, ja que ens hem assabentat que tenim un dels pitjors sistemes d’ensenyament públic d’Europa. Els trens continuen anant malament, cosa que ja sabíeu d’altres anys. Però enguany hem superar el llindar del que és permissible, i molta gent ha vist afectats els seus desplaçament per anar a treballar. Si no hi ha intervenció divina, no ens en sortirem. Hi ha un desgavell important en els projectes de noves infrastructures. Per una banda ens concedeixen pocs diners als pressupostos, i encara després s’executa una part miserable. Els problemes s’acumulen i hi ha poques idees. Fixeu-vos que el govern estatal ha deixat de destinar diners a Catalunya per la manca de projectes presentats des de la Generalitat, i mentrestant l’estat acumula un benefici de 10.000 milions d’euros. Ja ni us parlo de la més que possible retallada de l’Estatut, votat per àmplia majoria dels catalans, o del dret a l’autodeterminació que no ens volen deixar votar en democràcia. Seguim sense poder conèixer les balances fiscals entre Catalunya i l’estat, sense poder gestionar els nostres aeroports, patint cues i mancances a la sanitat pública, i una llarga llista de coses que alguns anys ja us hem demanat que esmeneu. Ja sabem que no podeu acontentar tothom, però creiem que aquest any molta gent us demanarà posar remei als mateixos problemes, per tan confiem plenament en vosaltres. Només que portéssiu una mica d’imaginació, competència, justícia, capacitat de lideratge, i responsabilitat per als nostres governants, algunes coses ja s’arreglarien.
D’altra banda us demanem que ens ajudeu a sol.lucinar la difícil relació amb UDC que s’ha anat embolicant als darrers temps i ara no satisfà quasi ningú.
Com sempre deixaré una mica d’aigua pels camells, com cada any, i un porró de vi, torrons i neules per vosaltres. Gràcies a tots. Lluís Rovira