Desfederem-nos

El congrés de CDC de juliol comença a ocupar un espai permanent als mitjans de comunicació. En aquesta primera tongada el tema més destacat està essent la “renovació” de l’executiva nacional. En aquest sentit penso que la renovació no vindrà per posar o treure dues o tres persones amb força mediàtica, sinó que la renovació només pot venir per l’assumpció de noves idees en el si del nucli dur del partit, i això es veu més difícil.

Em permeto predir que a continuació el següent tema de Congrés que apareixerà als mitjans serà la casa gran del catalanisme amb tot luxe de detalls.  Esdevindrem impregnats a tort i a dret de com pensa la direcció que s’ha de desenvolupar el projecte de casa gran de catalanisme. I addicionalment, s’intentarà que qualsevol altra eix de continguts sigui “adequadament” conduït cap al no res. Aquesta és l’estratègia dels grans aparells, amb infrastructura i centenars de persones al seu servei.

Però permeteu-me dir alt i clar que un Congrés ha de ser quelcom més. En primer lloc ha de permetre que qualsevol idea o proposta tingui un marc de discussió suficient, que permeti rescatar tot allò que va prenent força entre la militància. En aquest sentit, les propostes col.lectives haurien de rebre una atenció especial. També ha d’assegurar que la informació flueixi adequadament entre els delegats al Congrés, mentre aquest dura, perquè aquests estiguin permanentment informats de les discussions que estan tenint lloc entre les més de 2.000 persones assistents, en diferents sales. I el que no és gens negligible, un Congrés és un punt físic de trobada que ha de permetre organitzar-se per acabar d’arrodonir propostes, llistes o candidats que es puguin sotmetre a votació, si escau. La política és això, pujar dalt d’una cadira i dirigir-te als que hi ha al teu voltant per guanyar la seva confiança i crear nous projectes.

El que no es pot permetre CDC és fer el Congrés més previsible, correcte i ordenat de la seva història perquè això és contrari a canviar la situació actual de deriva política decreixent de CiU.  I el que és més important, si CDC no aconseguís generar un nou projecte col.lectiu de gran abast i impacte, algú més ho farà i ens passarem 20 anys fent política a l’ombra.

Que hi hagi seny!

Darrerament han aparegut a la premsa els problemes econòmics que està passant Unió Democràtica de Catalunya en no poder fer front als deutes contrets amb les entitats bancàries pel fet que des de 2005 els donatius anònims no estan permesos als partits polítics (http://www.e-noticies.com/actualitat/uni%f3-renegocia-els-deutes-en-quedar-se-sense-donatius-38274.html). Si analitzem una mica més finament la situació, ens adonem que les principals despeses d’UDC són les poques campanyes electorals que els toca organitzar (les de les corts espanyoles, i les d’alguns municipis), a banda de la despesa corrent que estiguin arrastrant. I si mirem als ingressos, haurien de tenir una bona part provinent de la seva militància. Això confirma que en realitat l’escassa militància,l mai quantitativament declarada,  no pot suportar un partit amb tantes pretensions, orgull, i per suposat…història. Però la història no paga les factures ni guanya eleccions.  

La qüestió que ara es planteja a la Federació CiU és la següent:

1.-En cas de fusió (poc probable), CDC haurà de fer-se càrrec dels milions d’euros de deute d’UDC?

2.-En cas de trencament (difícil però possible), podrà UDC resistir la pressió dels deutes que té plantejats?

3.-En cas que no passi res (probable?), en quin moment CDC haurà de començar a pagar els deutes d’UDC abans no li embarguin els comptes o li taquin la seva imatge de bon pagador?

El futur no és gens avorrit. Esperem, però, que no ens remenin la cartera més del necessari pel plats trencats dels altres.

L’estructura de Federació només l’utilitza Unió quan estratègicament els convé (com per exemple per ratificar el candidat a Madrid!). I quan no, la pressió dels mitjans es fa servir com a element per portar la discussió al seu terreny. Mireu-ne un exemple.

http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=24684

Podeu llegir l’entrevista a http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042800_3_262429__COMARQUES-president-Salt-Unio-actua-parsit-politic

Per cert, Lluís Rovira va renunciar recentment al càrrec de president local de CDC a Salt, contràriament al que escriu el periodista, possiblement per una manca d’actualització de la seva informació.

… CDC i UDC comencen a recòrrer camins separats. Mireu http://www.e-noticies.com/actualitat/cdc-i-udc-van-per-separat-a-la-fira-dabril-per-primer-cop-37755.html

·        Desfederem-nos parteix de la hipòtesi que la Federació CIU ja no és aquell engranatge electoral eficient que guanyava eleccions per majoria absoluta. Tant pel que fa a l’eix esquerra-dreta, com a l’eix Catalunya-Espanya, CDC està lluny de les postures més conservadores i col.laboracionistes amb l’estat que defensa Unió Democràtica de Catalunya.

·        També es considera que separar els dos partits de la Federació CIU no ha de comportar necessàriament una merma electoral, ans al contrari, que es faria un ferm pas endavant per crear un nou projecte polític de país, capaç d’atraure moltes complicitats i persones, compatiblñe amb la Casa Gran del Catalanisme.

·        Malgrat que cal una desfederació dels dos partits generalitzada arreu, es proposa un plantejament de Desfederació de CIU assimètric en funció dels diferents espais electorals, especialment per preservar el govern de CIU que tenen alguns ajuntaments de Catalunya.

·        A nivell municipal, que cada poble, mitjançant la seva assemblea local de CDC, decideixi si vol seguir presentant llistes conjuntes amb UDC o si alternativament vol participar com a CDC als comicis municipals.

·        A nivell de Catalunya (eleccions al Parlament de Catalunya) i de l’estat (Corts espanyoles) es considera que la recomanació del Congrés de CDC de 2004 sobre la major integració (fusió) dels dos partits de la Federació CiU segueix essent vàlida i assumible per a la Plataforma. Si Unió no ho acceptés de manera immediata (marcar data) aleshores això portaria a la separació efectiva dels partits.

·        A les eleccions europees la proposta es de presentar-se ja al 2009 separats. Convergència està integrada al Partit Lliberal Europeu, mentre que Unió ho està al Partit Popular Europeu. Caldria doncs únicament formalitzar aquesta situació.

·        El conjunt de mesures de desfederació de CiU hauran d’anar acompanyades de la creació d’una comissió executiva amb participació de CDC i UDC que controli el procés de desfederació dels partits per evitar mals majors. 

·        Tota reglamentació referent a l’estructura o funcionament de la federació CiU hauria de ser derogada.

Al seu blog, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/88928, Carme Laura Gil comenta que el discurs d’en Duran a la investidura del president dels espanyols estava construït en clau espanyola, identificant-se amb la nació espanyola en lloc de partir de la base de Catalunya com a país. D’altra banda posa de manifest la distància que es va establint entre CDC i UDC fins al punt de no sentir-se representada per les paraules de Duran.

No us el perdeu!

Ja que la línia argumental de la Casa Gran del Catalanisme pren força dins de CDC com a marc de discussió congressual, permeteu-me adaptar aquest concepte metafòricament amb la relació actual de CDC i UDC. Diu així:

“Imaginem la Casa Gran del Catalanisme com una taula on una sèrie de gent i partits pretenen fer un àpat conjunt. Tots aquells amb sensibilitat nacionalista s’aplegaran per compartir el bo i millor de cada casa, fent cadascú la seva portació, segons les pròpies possibilitats. Un portarà el pa, l’altre el pernil, un tercer el vi, i així anar fent. El que no s’hi val és que un espabilat vulgui participar i en lloc de portar res, vagi directament a la nevera,  i esmorzi o dini amb el que han portat els altres, sense fer una aportació significativa”

Que tothom ho interpreti com vulgui!

Desfederem-nos ha exposat les darreres setmanes les seves argumentacions de cara al proper Congrés de CDC del mes de juliol de 2008 a tres de les Federacions territorials de Convergència. Concretament a la Federació de les Comarques de Barcelona, la Federació de les Comarques Centrals, i la Federació de Barcelona Ciutat.

La plataforma vol agrair als dirigents de CDC que hagin obert la porta al diàleg i debat polític dins els seus organs executius territorials.

Els debats han estat intensos, amb diferents posicionaments segons les comarques i persones, i amb molta riquesa d’arguments. Prèviament a les presentacions a d’altres Federacions territorials es pot concloure, entre d’altres, que CiU possiblement requereixi d’un nou model d’articulació de la relació entre CDC i UDC en l’àmbit municipal, tot i que aquesta apreciació no és uniforme arreu de les comarques i municipis.

En la intervenció d’avui al Consell Nacional que posava de manifest que CDC no ha complert el mandat del XIIIè Congrés de 2004 perquè deia que faria el possible per la fusió dels dos partits de la Federació CiU, el secretari general ha contestat que descartada la fusió, ell no és partidari de la desfederació (especialment basant-se en arguments històrics i de tradició). Ha admès però que caldrà cercar una nova fórmula de relació entre CDC i UDC en el proper Congrés.

En aquest context la plataforma DESFEDEREM-NOS no planteja en cap cas que UDC resti fora de l’espai catalanista de la casa gran, senzillament que la relació entre els dos partits no sigui l’actual i en tot cas que es facin els pactes post-electorals necessaris,  si escau, igual que també es poden arribar a fer amb d’altres partits nacionalistes.  

Per tant es preveu que DESFEDEREM-NOS parteixi de posicions contràries a les de l’Executiva Nacional de CDC, en el Congrés de CDC del Juliol 2008,  pel que fa al volgut desenllaç amb Unió.

Addicionalment s’han demanat les “balances fiscals” de CiU, metafòricament en referència al que aporta i al que rep cada soci dins la Federació, per comprovar així si la relació és justa, o bé es confirmen les sospites de desequilibri que té la plataforma.

Cal aclarir que la plataforma coincideix amb el Secretari General i amb la resta de consellers nacionals que avui per avui els principals adversaris polítics són el PSOE-PSC que estan prenent una posició majoritària al panorama polític català, i que caldrà un cop de timó a CDC per revertir la situació.